QUÈ ÉS UN OCELL

Morfologia: com són

Són vertebrats amb un parell d'ales. Un parell de potes, proveïdes de quatre dits recoberts d'escates com els rèptils i adaptats a la marxa (gallina), a l'aprensió (falcó) o a la natació (ànec). 

Morfologia d'un ocell

La boca amb bec corni que presenta diferents formes segons el tipus d'alimentació. El cos recobert de plomes, respiració pulmonar, i temperatura constant. La funció de les plomes és protegir a l'au de les variacions tèrmiques (fred o calor), impedir que la seva pell es mulli, i possibilitar el vol. 

Moltes aus poden volar, encara que hi ha espècies que no són voladores (estruç, kiwi, pingüins). L’au més gran és l’estruç que arriba als 2’5 m d’alçada i als 167 kg de pes. La més petita és el colibrí abella de Cuba que mesura només 3cm de la punta del bec fins a la punta de la cua. A Catalunya el més gran és el trencalòs (114cm) i el més petit és el reietó (9cm) 

 Trencalòs

Reietó

Hi ha aus que persegueixen la seva presa bussejant, la que està més ben adaptada és el pingüí. Algunes aus tenen colors intensos amb plomes molt boniques que serveixen per atraure la parella (paó). Altres tenen les plomes de colors semblants al medi per camuflar-se com l’òliba 

Igual que nosaltres, les aus veuen els colors, però veuen molt millor que nosaltres, perquè ho necessiten per caçar, volar, fugir… La oïda és un sentit essencial per a les aus, és semblant al de les persones. L’olfacte està molt desenvolupat només en algunes espècies. Tenen un magnífic sentit de l’equilibri. 

Anatomia de l'ocell

Què mengen 

Tots els ocells com hem dit tenen bec que presenta diferents formes segons el tipus d'alimentació. Mengen de tot: carn, plantes, nèctar, grans, etc.

Com es reprodueixen

Una de les etapes més importants en la vida del ocells és la reproducció per assegurar l’espècia. Durant aquest període el plomatge dels mascles presenta colors vius que exhibeixen davant les seves companyes. Les aus neixen d’un ou. Si tinguessin les cries a la panxa no podrien volar. 

Normalment les femelles ponen ous una vegada a l’any, però pot ser que pongui dos o tres. Els ponen a la primavera perquè així s’asseguren de tenir menjar per les cries Els ous tenen una estructura semblant, però la mida varia segons l’espècie. Són de diferents colors perquè es camuflin en la natura i els depredadors no els trobin  

Per què volen

Quan una au vola inspira i expira cada cop que bat les ales. A continuació els músculs cremen l’oxigen i els sucres per crear l’energia necessària per volar. Totes les parts del cos d’una au – des del cor i els pulmons fins els ossos – estan adaptades per fer possible els vol. 

Hi ha aus que quan fa fred volen a llocs on fa més calor per trobar menjar i més bon temps. Són aus migratòries. Els falcons poden fer 40.000 km. Algunes aus es moren pel camí, altres és perden i busquen altres llocs de refugi. La forma de l’ala i la velocitat de l’aire que per sobre de l’ala és més gran que per sota permet que els ocells volin. 

Perfil alar i sustentació

Ala d'un ocell

Tipus d'ales

Quantes espècies hi ha

El primer fòssil d’au que es coneix és l’Arqueòpterix , que té una mida semblant al d’un colom petit (es va trobar a Alemanya). Moltes espècies d’aus s’han perdut per la desforestació i la destrucció dels hàbitats en general. 

Hi ha unes 8.000 espècies diferents d’ocells al món. Més de 200 espècies d’ocells nien en terres catalanes i més de 200 espècies ens visiten cada any. 

Com es comuniquen

Els ocells refilen, canten, parrupegen ... La majoria de les espècies els mascles són els que canten: per marcar el seu territori, per aparellar-se i per expressar rivalitat amb els altres mascles. 

A més de cantar, fan uns crits: 

- Crits de control: els fan els pares per reunir els pollets 

- Crits d’alarma: amb aquest crit es pot indicar si s’apropa una au depredadora o un depredador terrestre. Fins i tot tenen un crit que avisa de què els han agafat i així els seus companys poder fugir. 

- Crit alimentari: són per avisar que han trobat aliments 

Els ocells pica-soques, per exemple, piquen els arbres no només per fer els seus nius sinó també per comunicar-se entre ells. 

On viuen

Les aus s’han adaptat a tots els climes, encara que a l’Antàrtida és menys freqüent que hi visquin . Ho poden fer perquè mantenen la calor a les plomes i perquè poden volar a tot arreu. 

Hi ha més aus a les zones tropicals perquè hi ha més menjar i és més fàcil criar els petits. Algunes aus viuen en climes càlids. Quan comença a fer fred, canvien de lloc per buscar el clima càlid. 

Quants anys viuen

Depèn de les espècies, des de 1, 2, 3 i fins a 100 anys. Un papagai, per exemple pot viure 80 anys.

Podeu veure més informació sobre què és un ocell clikant en aquest link:
Enciclopèdia de la Naruralesa 2.0