LA FOTOGRAFIA PERFECTA

Una altra notícia i curiositat que la meva professora d'informàtica m'ha fet saber: un fotògraf que ha estat 6 anys mirant de fer la fotografia perfecta d'un Martín pescador. El fotògraf es diu Alan McFyden. Podreu trobar la notícia en aquesta pàgina de Boredpanda

PÁJARO MICHAEL JACKSON

Segurament ja haureu vist en algun llloc o altre aquesta curiositat, d'un ocell que en el seu ball de festeig sembla que balla com el Michael Jackson. Impresionant!!!:

GRUPS FAMILIARS

Una de les questions que aviat vaig aprendre en utilitzar sovint la guia d'ocells és a tenir un mapa conceptual dels grups familiars, de com s'organitzen tots els ocells per famílies. En totes les guies veurem que s'organitzen d'aquesta manera: per famílies i seguint un ordre específic. Arribarà un moment en què a l'hora d'identificar un ocell sabem ja buscar quina família, en quina part de la guia hi és.

En el llistat dels grups familiars que ara posaré veureu que hi poso dos noms, un de castellà i al costat un altre en cursiva, en llatí, que és la manera universal d'anomenar els ocells (En una altra entrada faré una petita introducció a la nomenclatura en llatí dels ocells, el génere i l'espécie):

- Colimbos, Gavidae

- Somormujos y zampullines, Podicipedidae

- Pardelas y petreles, Procellariiformes

- Alcatraces, Sulidae

- Pelícanos, Pelecanidae

- Cormoranes, Phalacrocoracidae

- Garzas, cigúeñas e íbises, Ciconiiformes

- Flamencos,  Phoenicopteriformes

- Cisnes, Cygnus

- Gansos, Anser, Branta

- Patos arbóreos, Cairinini

- Patos nadadores, Anatini

- Patos buceadores, Aythya, Samateria

- Serretas, Mergus

- Rapaces diurnas, Accipitriformes

- Buitres, Gypaetus, Neophron, Gyps

- Águilas, Aquila, Circaetus, Hieraaeutus

- Milanos y aguiluchos, Milvus y Circus

- Ratoneros y abejero, Buteo y Pernis

- Gavilanes y azores, Accipiter

- Halcones, Falconidae

- Gallos de monte, Tetraonidae

- Perdices y faisanes, Phasianidae

- Rascones, gallinetas y fochas, Rallidae

- Grullas, Graidae

- Avutardas, Otididae

- Limícolas, Charadriiformes

- Chorlitejos y avefrías, Pluvialis, Vanellus

- Correlimos, andarríos y archibebes,  Calidridae, Tringa y Limosa

- Págalos, Stercorariidae

- Gaviotas, Laridae

- Charranes, Sterninae

- Fumareles, Chlidonias

- Alcas, Alcidae

- Gangas, Pteroclididae

- Palomas y tórtolas, Columbidae

- Cucos, Cuculidae

- Buhos y lechuzas, Strigiformes

- Chotacabras, Caprimulgidae

- Vencejos, Apodidae

- Abubilla,  Upupa

- Martines pescadores, Alcedinidae

- Picos, Picidae

- Alondras, Alaudidae

- Golondrinas y aviones, Hirundinidae

- Bisbitas y lavanderas, Motacillidae

- Acentores, Prunellidae

- Mirlos, zorzales, collalbas, Turdidae

- Currucas y mosquiteros, Sylvidae

- Papamoscas, Muscicapidae

- Páridos, Paridae

- Trepadores, Sittidae

- Treparriscos, Tichodromadidae

- Agateadores, Certhiidae

- Alcaudones, Laniidae

- Córvidos, Corvidae

- Estorninos, Sturnidae

- Oropéndolas, Oriolidae

- Gorriones, Passeridae

- Fringílidos, Fringillidae

- Escribanos, Emberizidae

Y després d'aquesta llarga llista, buscant quelcom per fer més atractiva aquesta entrada mireu que he trobat: una família molt peculiar entre un gos, un hamster i vuit ocells

Podeu veure la notícia completa en aquest link de Una família molt peculiar

OCELLS DEL MEDI URBÀ

Per observar ocells sense massa dificultats que millor lloc que anar al nostre medi habitual de viure: la nostra ciutat.

Us semblarà increible, però en una ciutat hi podem veure més ocells del que ens pensariem; aquesta és la meva gran sorpresa quan em vaig iniciar en el món de l'ornitologia: en la ciutat hi viuen moltes espécies, no només pardals o coloms com pensava jo de bon principi. Aquests ocells els descobrirem en les nostres sortides pràctiques que farem a les vores de Pineda.

En aquest vídeo del programa de TV3 "Tocats de l'ala" podem introduir-nos en aquest tema:

CONSELLS A L'HORA D'OBSERVAR OCELLS

Els ocells tenen una oïda i una vista molt desenvolupades, pel que no hem de fer sorolls ni moviments sobtats mentre els observem.

Si anem en grup intentem mantenir-nos junts, si l'ocell ha d'estar pendent de diversos enemics potencials estan més intranquils i fugen abans.

La sortida i la posta de sol són les hores  de més activitat pels ocells; per tant serà interessant aprofitar-les per a fer observacions. Les hores centrals del dia, en canvi, les acostumen a passar protegint-se de la calor. A l'hivern són les hores centrals les més adquades.

Sovint és més efectiu quedar-nos aturats en un lloc i esperar que hi vagin apareixent els ocells, que anar "perseguint-los" d'un costat a l'altre.

La tardor i la primavera són èpoques de migració en què podem fer observacions d'ocells poc habituals a la nostra zona, cal aprofitar-ho.

Durant la temporada de caça haurem d'estar alerta i no camuflar-nos excessivament si sortim a fer observacions els dijous o els diumenges perquè podríem tenir algun ensurt amb els caçadors de caça menor. Si hi ha batuda de porc senglar serà millor, i d'entrada, canviar de zona.

Per identificar un ocell serà bo fixar-nos en el seu aspecte general (caracterísitiques del bec i potes, mida, colors, postura,...) i també en els sons que emet. Un bon observador d'ocells identifica més ocells amb l'oïda que amb la vista. 

A l'hora de calcular la mida d'un ocell és molt important prendre algun objecte dels voltants o alguna espècie d'ocell molt comuna (pardals, coloms, ànecs coll-verds, etc.) com a referència. 

El comportament de l'ocell també pot ser útil a l'hora d'identificar. La forma de caçar, caminar, capbussar-se a l'aigua o de volar són, a vegades, característics d'una espècie.

En aquest link d'una escola pública d'Esplugues de Llobregat podem trobar moltes coses interesants, entre les cuals hi ha el "Qué hem d'observar d'un ocell"?



ACTITUD D'UN BON ORNITÒLEG

L'observació dels ocells mai ha de comportar molèsties per als ocells observats.

Els ocells permeten l'aproximació dels observadors fins a certa distància (és el que es coneix com a distància de fugida) que dependrà de l'espècie, de l'època de l'any i de les experiències que hagi tingut amb els humans (lamentablement a casa nostra els ocells encara associen, i amb raó, la presència dels humans amb el perill). Hem d'evitar sobrepassar aquesta distància que provocaria la fugida immediata de l'au i, per tant, molèsties innecessàries

Hem de ser especialment curosos en el moment de la reproducció: No ens hem d'apropar als nius i, en cap cas, hem de manipular ous o cries d'ocell.

S'ha demostrat que la utilització de reclams (imitacions dels cants) provoca molèsties als ocells. S'ha d'evitar el seu ús.

En el cas d'ocells molt sensibles (principalment els rapinyaires diürns) extremarem les precaucions per no destorbar-los (observant-los a distància i no freqüentant les zones en què viuen).

EL MATERIAL DE L'ORNITÒLEG

Els prismàtics

El primer necessari per observar els ocells amb una certa garantia de gaudi és tenir uns prismàtics. Els prismàtics tenen dues xifres, com per exemple 10X50; la primera xifra equival al nombre d'augments i la segona és el diàmetre de les lents frontals. Quant més gran sigui aquesta segona xifra més llum captarà els prismàtics, més lluminositat tindrà la nostra visió del paissatge i de l'ocell observat.

No obstant hi ha unes xifres més o meys adquades per al nostre objectiu que és observar aus: 8X30 o 8X40 i 7X50. Els 12X50 poden desenvolupar bé la nostra tasca però també suposa més pes, menys camp de visió i més dificultat d'enfocar l'ocell.

El telescopi

El telescopi és una bona eina per observar els ocells de ribera i dels delte, que són ben lluny de nosaltres; però són cars i solen interesar quan ets ja un ornitòleg experimentat i sols observar ocells en espais oberts sobretot. També és neccessari comprar l'extra del trípode per mantenir la visió quieta, ja que són pesats.

La guia d'ocells de butxaca

Imprescindible per a identificar els ocells que observem. Amb el temps i l'experiència ja no serà neccessari tant el seu ús perquè sabrem què observem; s'utilitzarà llavors per treure'ns el dubte entre una espècie i altre semblants.

Han de ser el més manejables possible; res de llibrots perquè el seu ús ha de ser àgil. I per regla general són millor les guies amb dibuixos de qualitat que amb fotografies, perquè ens mostren millor les petites diferències que hi poden haver entre espécies de la mateixa família

Quadern de camp

El quadern de camp és una petita llibreta on anotem els ocells observats. De bon principi hem d'anotar el dia i el lloc d'observació, la temperatura i l'estat metereològic amb un síbol, i després les hores en que observem cada ocells i altres anotacions que ens interesin en el moment.

També podem dibuixar algun ocells que observem si ens interessa, donant un toc naturalista al nostre quadern, com podem veure en aquesta imatge:

Vestimenta

Per últim és molt recomanable que vestim amb roba de colors el més discrets possible. No és necessari que portem roba de camuflatge, encara que seria també útil.

CURIOSITAT

Buscant coses sobre ocells he trobat aquestes fotos insòlites de Phoo Chan d'un Corb cavalcant sobre una Àguila calva americana.

Ho podreu trobar en aquesta entrada de la web Cultura Inquieta

QUÈ ÉS UN OCELL

Morfologia: com són

Són vertebrats amb un parell d'ales. Un parell de potes, proveïdes de quatre dits recoberts d'escates com els rèptils i adaptats a la marxa (gallina), a l'aprensió (falcó) o a la natació (ànec). 

Morfologia d'un ocell

La boca amb bec corni que presenta diferents formes segons el tipus d'alimentació. El cos recobert de plomes, respiració pulmonar, i temperatura constant. La funció de les plomes és protegir a l'au de les variacions tèrmiques (fred o calor), impedir que la seva pell es mulli, i possibilitar el vol. 

Moltes aus poden volar, encara que hi ha espècies que no són voladores (estruç, kiwi, pingüins). L’au més gran és l’estruç que arriba als 2’5 m d’alçada i als 167 kg de pes. La més petita és el colibrí abella de Cuba que mesura només 3cm de la punta del bec fins a la punta de la cua. A Catalunya el més gran és el trencalòs (114cm) i el més petit és el reietó (9cm) 

 Trencalòs

Reietó

Hi ha aus que persegueixen la seva presa bussejant, la que està més ben adaptada és el pingüí. Algunes aus tenen colors intensos amb plomes molt boniques que serveixen per atraure la parella (paó). Altres tenen les plomes de colors semblants al medi per camuflar-se com l’òliba 

Igual que nosaltres, les aus veuen els colors, però veuen molt millor que nosaltres, perquè ho necessiten per caçar, volar, fugir… La oïda és un sentit essencial per a les aus, és semblant al de les persones. L’olfacte està molt desenvolupat només en algunes espècies. Tenen un magnífic sentit de l’equilibri. 

Anatomia de l'ocell

Què mengen 

Tots els ocells com hem dit tenen bec que presenta diferents formes segons el tipus d'alimentació. Mengen de tot: carn, plantes, nèctar, grans, etc.

Com es reprodueixen

Una de les etapes més importants en la vida del ocells és la reproducció per assegurar l’espècia. Durant aquest període el plomatge dels mascles presenta colors vius que exhibeixen davant les seves companyes. Les aus neixen d’un ou. Si tinguessin les cries a la panxa no podrien volar. 

Normalment les femelles ponen ous una vegada a l’any, però pot ser que pongui dos o tres. Els ponen a la primavera perquè així s’asseguren de tenir menjar per les cries Els ous tenen una estructura semblant, però la mida varia segons l’espècie. Són de diferents colors perquè es camuflin en la natura i els depredadors no els trobin  

Per què volen

Quan una au vola inspira i expira cada cop que bat les ales. A continuació els músculs cremen l’oxigen i els sucres per crear l’energia necessària per volar. Totes les parts del cos d’una au – des del cor i els pulmons fins els ossos – estan adaptades per fer possible els vol. 

Hi ha aus que quan fa fred volen a llocs on fa més calor per trobar menjar i més bon temps. Són aus migratòries. Els falcons poden fer 40.000 km. Algunes aus es moren pel camí, altres és perden i busquen altres llocs de refugi. La forma de l’ala i la velocitat de l’aire que per sobre de l’ala és més gran que per sota permet que els ocells volin. 

Perfil alar i sustentació

Ala d'un ocell

Tipus d'ales

Quantes espècies hi ha

El primer fòssil d’au que es coneix és l’Arqueòpterix , que té una mida semblant al d’un colom petit (es va trobar a Alemanya). Moltes espècies d’aus s’han perdut per la desforestació i la destrucció dels hàbitats en general. 

Hi ha unes 8.000 espècies diferents d’ocells al món. Més de 200 espècies d’ocells nien en terres catalanes i més de 200 espècies ens visiten cada any. 

Com es comuniquen

Els ocells refilen, canten, parrupegen ... La majoria de les espècies els mascles són els que canten: per marcar el seu territori, per aparellar-se i per expressar rivalitat amb els altres mascles. 

A més de cantar, fan uns crits: 

- Crits de control: els fan els pares per reunir els pollets 

- Crits d’alarma: amb aquest crit es pot indicar si s’apropa una au depredadora o un depredador terrestre. Fins i tot tenen un crit que avisa de què els han agafat i així els seus companys poder fugir. 

- Crit alimentari: són per avisar que han trobat aliments 

Els ocells pica-soques, per exemple, piquen els arbres no només per fer els seus nius sinó també per comunicar-se entre ells. 

On viuen

Les aus s’han adaptat a tots els climes, encara que a l’Antàrtida és menys freqüent que hi visquin . Ho poden fer perquè mantenen la calor a les plomes i perquè poden volar a tot arreu. 

Hi ha més aus a les zones tropicals perquè hi ha més menjar i és més fàcil criar els petits. Algunes aus viuen en climes càlids. Quan comença a fer fred, canvien de lloc per buscar el clima càlid. 

Quants anys viuen

Depèn de les espècies, des de 1, 2, 3 i fins a 100 anys. Un papagai, per exemple pot viure 80 anys.

Podeu veure més informació sobre què és un ocell clikant en aquest link:
Enciclopèdia de la Naruralesa 2.0