COMPROMÍS

Si el món de l'ornitologia ens comença a apasionar i força, i volem interrelacionar-nos amb altres ornitòlegs i participar en sortides, estudis, projectes, etc., ens cal apuntar-nos a un grup d'aquesta mena. N'hi ha molts, però els que us aconsello són: la SEO (Sociedad Españoña de Ornitología), DEPANA (Defensa para la Naturaleza) o ICO (Institut Català d'Ornitologia).

Jo vaig estar apuntat durant uns anys a DEPANA, però ara mateix m'apuntaria a l'ICO o a la SEO. Clikeu als enllaços i sabreu què fan:

SEO          

 ICO

TAXONOMIA

Si us heu fixat en les guies d'ocells i altres guies naturalistes, les especies venen amb dos noms: un de català o castellà i un altre en cursiva qe està en llatí. Un dels noms és el gènere que engloba les espècies d'una mateixa família i l'altre és el que especifica l'espècie. El nom en llatí és el mateix per a tots els països, d'aquí la utilitat a l'hora d'entendre quina espècie es pot referir un naturalista d'un altre pais.

Ordenar totes les espècies vegetals i animals amb aquesta nomenclatura s'anomena taxonomia i el seu precursor va ser en Carl Linneo (veure aquí més informació d'ell). Això va suposar  un gran avenç.

Carl Linneo

Què és aquesta taxonomia amb més detall?:

La taxonomia de Linneo o taxonomia linneana classifica als éssers vius en diferents nivells jeràrquics, començant originalment pel de Regne. Avui, es considera el Domini com una jerarquia suprarreinal. Els regnes es divideixen en Talls o Phyla (en singular, Phylum) per als animals, i en Divisions per a plantes i altres organismes. Aquests es divideixen en Classes, després en Ordres, Famílies, Gèneres i Espècies.

Encara que el sistema de Carl Linneo era ferma, l'expansió de coneixement ha donat lloc a una expansió del nombre de nivells jeràrquics, incrementant els requeriments administratius del sistema, encara que roman, és l'únic sistema de classificació bàsica que actualment compta amb l'aprovació científica universal . Entre les subdivisions posteriors, han sorgit entitats com superclasses, super, sub i infraórdenes, super i subfamílies, tribus i subtribus. Moltes d'aquestes jerarquies addicionals solen sorgir en l'estudi de disciplines com l'entomologia, que requereix classificar noves espècies. Qualsevol camp biològic que estudiï les espècies està subjecte a la classificació taxonòmica linneana, i en extensió, als seus rangs jeràrquics, particularment si es porta a terme la integració d'organismes vius amb espècies fòssils. Convindrà llavors aplicar eines més noves de classificació, com la cladista.

Després del rang d'espècie, es poden donar també subrangos, com ara subespècie i raça en animals, i varietat i forma en botànica, encara que en aquesta última disciplina, el terme subespècie també és utilitzat.

(Font: clikeu en taxonomia)

UNA "PATITO-TRADICIÓ"

Ara observeu aquesta tradició que té l'escola de Grover, a Massachusetts, on els professors i alumnes de la mateixa ajuden a una família d'ànecs a que travessi la seva escola perquè arribin sans i estalvis fins al rierol que passa pel costat a on s'hi establiran. I així cada primavera, any rere any.

Aquesta notícia l'he trobada en la web Actualidad + tendencia 

GALERIA DE FOTOS

Per internet podem trobar moltíssimes imatges d'ocells, començant per Sant Google, on tot ho podem trobar.
No obstant de vegades podem veure col·leccions d'imatges extraordinàries com aquestes d'en Michel Geven en Flickr.

També hi ha molt bones imatges en aquesta web anglesa col·locant el nom de l'ocell en anglès o en llatí (nom científic): tarsirger

CAIXES-NIU

Una altra cosa que podem fer per ajudar als ocells és costruir i col·locar una caixa-niu en el nostre jardí i/o col·laborar en algun projecte de control de població.

En aquest link de l'XTEC podeu trobar més informació: caixes-niu

I en aquest enllaç podem veure un petit vídeo de TV3 molt interesant en el que hi apareixen alumnes que en construeixen: caixes-niu, tecnologia i natura

MENJADORA D'OCELLS

Una de les coses que ens pot ajudar a observar ocells de meravella és creant una menjadora d'ocells: ells ho agrairan i nosaltres gaudirem d'una bona estona d'observació.

Un cop tingueu el lloc adequat heu de tenir en compte el següent:

Heu de tenir la precaució de col·locar-la en lloc que estigui lliure de la presència de gats, i si això no és possible, penjar-la de les branques d’un arbre.

NO alimenteu a les aus durant la primavera i l’estiu; no és recomanable. A la menjadora només hi haureu de posar menjar a partir d’octubre o novembre i durant l’hivern, que és quan hi ha més escassetat de menjar i ho agrairan molt.

Segons el tipus de menjar que hi posem, atraurà unes espècies d’ocells o unes altres:

El pa sec atreu a coloms, tórtores i pardals. Però té un problema, i és que quan un ocell s’atipa de pa sec i després se’n va a beure, el pa que té dins la panxa amb l’aigua s’infla, i a l’ocell li ve mal de panxa. Per tant, per evitar els mals de panxa, sempre que hi poseu pa, abans l’haureu de mullar; però aleshores heu de tenir la precaució de canviar el pa cada dia, per tal que no es faci malbé.

Mescles de llavors per a canaris o periquitos. Les trobareu en supermercats i botigues d’animals; són barreges de llavors d’escaiola (“alpiste”), mill i civada. Atreu a pit-roigs, pardals, coloms, tórtores, pinsans, merles, tords, verderols, caderneres, lluerets, cargolets, estornells, garses i cueretes.

Pipes de gira-sol pelades i SENSE SAL. Potser les haureu de buscar en botigues d’animals. Atreu a mallerengues carboneres, picots, pardals, tórtores, coloms, pinsans, cargolets, lluerets, verderols, caderneres i garses. 

Cacauets pelats i SENSE SAL. També les haureu de buscar en botigues d’animals. Atreu a mallerengues carboneres, picots, cargolets, lluerets, verderols i estornells.

Cacauets amb clofolla i SENSE SAL. Potser en podeu trobar al supermercat, però és important que siguin sense sal. Els hi agrada molt sobrettot als pàrids. És típic lligar-los amb un cordill.

Pipes amb clofolla i SENSE SAL.

Nous, avellanes i ametlles pelades.

Cereals (blat, ordi, civada, blat de moro...). Atreu a cargolets, coloms, tórtores, verderols, lluerets i estornells.

Fruita. Peles de poma i de taronja. Atreu a merles, cargolets i pit-roigs.

Tot el menjar ha d’estar sec i en bon estat, i no pot ser NI CUIT NI SALAT. I s'ha de protegir de la pluja perquè no es faci malbé

La menjadora la podem situar en el nostre jardí; però si no en tenim no hi ha cap problema de situar-lo en la nostra finestra, com en la foto:

AVE LIRA

Una altra meravella de la naturalesa que podem trobar a Austràlia és l'Au Lira, amb una altra disposició de festeig espectacular, a l'estil de les Aus del paradís; però també té amagada una meravella: la capacitat d'imitar a altres ocells i tot tipus de sons humans i de coses, com podeu veure en el següent vídeo:

Per més informació aneu clikeu en aquí